Raquel Mellernascuda Francisca Marqués López

RAQUEL MELLER, nom artístic amb què fou coneguda la cançonetista Francesca Marquès i López. A partir del 1907 inicià una brillant carrera en la modalitat de cafè concert. El 1911 actuà com a primera figura al teatre Arnau de Barcelona. El 1919 debutà a l'Olympia de París, amb La revue des souhaits, i adquirí fama mundial. Aquell mateix any es casà, a Biarritz, amb l'escriptor Enrique Gómez Carrillo; se'n separà el 1922, i més tard es casà amb Edmond Sayac. Actuà a Londres (1920), Berlín, Nova York i Buenos Aires, amb èxits i distincions extraordinaris. Cantà sempre en català i en castellà. Les seves interpretacions més personals foren La violetera i El relicario, que enregistrà en discs i, en català, El noi de la mare. Actuà en moltes pel·lícules: Los arlequines de seda y oro (1919), amb la seva germana Tina, Violetas imperiales (dues versions: 1923 i 1932), La gitana blanca (1923), Carmen (1926), Nocturno (1927), etc. Charles Chaplin il·lustrà musicalment el seu film City Lights amb La Violetera, en honor seu. El 1939 tornà a Barcelona, on actuà en les revistes La violetera (1940-41) i Campanas de Viena (amb ArthurKaps i Franz.Joham, 1943), després de la qual es retirà. Es creu que va ser l'artista espanyola amb més projecció internacional, al començament del segle XX.